Un Déu Salvatge (*Le Dieu du Carnage*) es va estrenar el desembre del 2006 a Zuric. Posteriorment es realitzen els muntatges al Teatre Antoine de Paris, el gener de 2008, dirigit per la pròpia autora i amb Isabelle Huppert al personatge de Veronique, i al març de 2008 el Teatre Gielgud de Londres, amb un repartiment encapçalat per Ralph Fiennes.
Aquest mateix any, aquesta productora va dur a terme la primera versió espanyola de l'obra, amb un muntatge protagonitzat per Maribel Verdú i Aitana Sánchez-Gijón, que va aconseguir un gran èxit de crítica i públic
Dues parelles es reuneixen. El fill d'una, de només nou anys, ha colpejat el de l'altra en un parc. Decideixen quedar per arreglar l'assumpte de la manera més cívica possible. Benèvols i conciliadors mantenen un discurs comú de tolerància i comprensió. Amb la mateixa subtilesa amb què es comença la conversa, es va iniciant un canvi d'actitud entre ells. Aquest lleuger canvi en porta un altre una mica més gran fins a desembocar en un enfrontament obert que deixa de banda qualsevol civisme. Totes dues parelles defensen el seu territori fins que la lluita comença entre ells mateixos. Tots contra tots.
És el moment en què sorgeix, de dins de cadascun d'aquests personatges, aquest Déu Salvatge que es revela contra la insatisfacció a les seves vides.
Reza ha escrit una profunda tragèdia les situacions de la qual, tan extremes com reals, les converteixen en una desternillant comèdia. Això sí, deixant intacte el missatge sobre la complexitat en les relacions humanes.
Algunes crítiques han dit sobre aquesta obra:
“Yasmina Reza, sempre virtuosa en els diàlegs, fereix amb les paraules, amb el riure d'aquests personatges modelats de bona consciència…, encerta en un dels seus treballs més virulents i devastadors”. Jean-Louis Pinte – Figaroscope
“Si no podem solucionar una baralla en un parc, com podem interrompre les atrocitats del món?… Una vegada i una altra gaudim les seves observacions incisives, el seu enginy mordaç, la seva gràcia astuta” . Benedict Nightingale – The Times
"Com a "Art", aquí sembla que no es parla de res i s'acaba parlant de tot: no queda pedra per remoure. L'estructura segueix sent portentosa: pocs autors dialoguen amb la brillantor, la malícia i l'agudesa psicològica de la senyora Reza" Marcos Odóñez – El País